Com un funàmbul
camino per la corda fluixa
que els titans estengueren
entre els cantells del buit
i des d’allà contemplo
la seva obra en el meu cor
fuetejat per ratxes de vent
i banyat per la suavitat indesxifrable
de les nits d’amor.
Quan em crec
salvat per sempre
apareix un nou risc
i en el perill extrem
soc rescatat
pel do d’una carícia. |