| Info NAUMON | El concepte: Tetralogia amfíbia | Els espectacles: Terramaquia, Naumaquia i Matria | Galeria d'imatges i vídeos | La gira | Quadern de bitàcora | Newsletters | Patrocinadors i crèdits |   | mitofactoria |
NAUMON micronació transcultural flotant

| GIRA ¡ESTRENYENT NORD SUD !
| ES BUSQUEN PROPOSTES FLOTANTS
| ES LLOGA EL NAUMON (CARACTERISTIQUES TECNIQUES DEL VAIXELL)
| ARTE ENTRE BURROS por ALICIA AZA
| La Fura dels Baus presenta: SUB espectacle a 2m sota l´agu
| ALTRES DIARIS DEL CAPITA
| CONSOLATS DE MAR
| UNA OPERA CREADA A LA NAUMON GUANYAT EL PREMIO ABBIATI
| HOMENATJE A LOU BENET

------------------ >

ES BUSQUEN PROPOSTES FLOTANTS

El Naumon de La Fura dels Baus és un vaixell carregat d'il·lusions, d’energia i, sobretot, de Teatre i creació. Aquesta arriscada aposta cultural va nèixer el 2004, any del 25è aniversari de la companyia, amb una forta inversió per part de La Fura i el suport d’algunes institucions. Actualment, només els esforços de tota la companyia fan possible la seva supervivència. El Naumon és un espai nòmada de creació obert a tota la professió i La Fura dels Baus vol que us hi sentiu com a casa.

PODEU PRESSENTAR LES VOSTRES PROPOSTES A carlos@lafura.com

Naumon: un escenari nòmada per creuar la foscor i delectar-se amb la llum.

Naumon: la travessia de la imaginació; el peregrinar de l’enigma; el joc de la creació; la música del vent.

Naumon: la recerca dels desitjos; el goig de les utopies

Naumon: el vaixell de la memòria; la immersió en els records; l’aire dels pressentiments.

Naumon: l’amor a les formes; la línia de l’horitzó; l’espiral infinita; el vertigen; el cercle daurat; el punt que interroga.

Naumon: el bosc dels mites i dels deus.

Naumon: el cos; la sang; les entranyes; l’ànima; la paraula.

Naumon: el somriure de l’oceà; l’amistat del mar; la tempesta; la calma.

Naumon: la nau dels bojos; la barca dels massa assenyats; l’esperança dels nàufrags.

Naumon: foc a l’aigua; remolí; vol; dansa.

Naumon: el territori de les preguntes.

Naumon: el vaixell dels lliures.

Rafael Argullol

 

 

 

<<
crèdits web