| DIARI DEL CAPITA NAUMON
El bloc de Francesc Oliberes
15 12 2007
PIRATES DEL INDIC II
Tot el que comensa, acaba, i l'Indic no es una excepcio. En poques
hores avistarem Sumatra. Com si fossim Jonas ens deixarem engolir per
la boca formada per aquesta illa i Malasia, per sortir vomitats tres
dies despres cap al Mar de la Xina. L'Estret de Malacca, es l'Estret
per excelencia, el mes llarg de tots els estrets que es fan i es
desfan. On el trafic de vaixells es una perenne operacio sortida al
peatge de Martorell, on els pirates son de veritat, on les corrents
estan condemnades a seguir l'Efecte Ventouri, on s'han de trassar
tants canvis de rumb com baixos s'han de sortejar i on el Naumon
tornara a escriure una petita pagina en la Historia de la Navegacio
de l'Absurd. La tripu ha tornat a arrantxar les armes de destruccio
massiva de que disposem: cohets, bengales, bombilles Molotov,
filferro electrificat, focos cegadors,...i s'han tornat a implantar
les rondes anti-pirateria. Dema passem a 5 milles d'Aceh, on el
tsunami de fa tres anys va arrassar, i tambe va fer estralls amb les
petites embarcacions amb que es guanyaven el pa els corsaris con pata
de palo, con parche en el ojo y con cara de malo. Ara 9 tripulants i
un tros de ferro s'aprofitaran d'aquesta megadesgracia per sentir-se
una mica mes segurs durant unes hores, la vida es contradictoria i
les raons de Nostro Senyor son inescrutables.
Us deixo perque una embarcacio sospitosa s'esta aproximant per
l'amura d'estribord, aixo es com la guerra d'Irak, pot ser que
estigueu assistint a un atac pirata en quasidirecte. Si sobrevivim
ho anirem a celebrar al bar de la cantonada, que avui es Saturday
Night Fever.
------
14 12 2007 DIEGO SUAREZ En alguns trams de la derrota no tenim carta de punt major. Per exemple ara, per travessar la Badia de Bengala, hem d'utilitzar la
4071 de l'Admiralty britanic. Aquesta carta abarca tot l'ocea indic,
i des de Suez fins a Kaoh-siung, i ja fa dies que la tenim situada a
la taula de derrota. Jo tinc un conflicte personal amb ella, un
conflicte en que tambe hi apareixen bona part dels pecats capitals.
Quan la vaig a puntejar per situar-me, la vista se me'n va cap al
marge inferior esquerra on hi ha la illa de Madagascar. I penso si al
passar Sucutra no hauria d'haver arrumbat al sud verdader, deixar el
mon de la farandula i les presses, i tornar al meu paradis
particular, alla on fins i tot la lluna diu la veritat. Potser la
preferiria enfonsada com l'Atlantida perque no em permetes caure a la
temptacio.
A Antsiranana (Diego Suarez pels amics i residents) hi vaig recalar
dos cops fa anys i encara n'estic enamorat. L'amor no s'explica se
sent pero tambe esta format per la conjuncio de petits detalls
confessables: els paisatges i platges pintorescos, els parcs naturals
del voltant, el port natural mes bonic que ulls humans hagin vist, el
parc de taxis format exclusivament per Renaults 4, les petites Nossy
(illes) que la bombardegen, la simpatia dels malgatxes, el ron
aromatitzat amb vainilla, les histories de republiques pirates i
anarquistes que explica Daniel Defoe, l'olor a tonyina i sal, el
sabor a petons i sucre, la musica all night long,...i raons
inconfessables: els museus, les biblioteques i les amarradores.
O sigui que si algun dia em perdo ja sabeu on buscar-me, a l'ungla
del dit gros de l'illa en forma de peu esquerre. O millor encara, no
em busqueu, si us plau. I sobretot no li digueu a ningu, que al segle
XIX Benidorm tambe era un paradis. Pero potser un dia tambe em
cansaria de viure al Eden i me'n adonaria que l'unic paradis es un
lloc on la Penya guanya cada any la Lliga (esperaveu poesia pura per
acabar, no,...pues sus jodeis).
En quant a la feina: entre aiguat i aiguat anem picant coberta. La
mar del nordest ha arribat per anunciar-nos que haurem d'esperar fins
dema a la nit per arribar a la Banda Aceh, oh yeah.
------
13 12 2007 PRECARIETAT LABORAL
Hem passat dies durant la travessia en que la practica del
materialisme dialectic era una constant. Es dialogava sobre la falta
d'aigua, de galetes, de gasoil per arribar al seguent port,...Podriem
escriure un Manual de Supervivencia per Naumonins. Aixo semblava la
Habana Vieja en Periodo Especial en Tiempos de Paz, i per mes INRI
sense llibreta de racionament. El Naumon ens ha fet de germa gran i
no ens ha donat peix pero ens ha ensenyat a pescar. Hem apres a
muntar uns tancs alternatius per poder fer funcionar les descarregues
dels lavabos amb aigua de mar, tambe ens hem acostumat a dutxar nos
amb aigua salada i nomes esvandir nos amb la dolsa, la rentadora (que
un dia vaig donar per morta) nomes centrifuga i els maquinistes han
hagut de crear un engendre semiautomatic amb un nou llibret
d'instruccions. De ventilador nomes en te el capita (que per sort o
per desgracia, soc jo), i la tripu instal.la orelleres als portillos
dels camarots per arreplegar tot el vent relatiu que acaricia
l'obra morta del Naumon. Els mariners nomes els hi queda una piqueta
per picar coberta fins descobrir si a sota de la capa d'oxid encara
hi queda acer o si pel contrari som autentics pioners en la navegacio
oceanica sobre un tros de rovell. De radials no en tenen cap, i per
poder utilitzar-la han de posar cara de bons nens i demana'ls-hi als
maquinistes (que tot i viure envoltats de miseria, tenen el privilegi
de nomes ser pobres). Enlloc de tovallons hem fet servir paper de cul
i enlloc de paper de cul aigua salada,...no vull ni imaginar fins on
serem capassos de degenerar el dia que s'acabi l'aigua salada. Del
cel de Colombo ens va caure el Mana, i el tema alimentici s'ha
solucionat en part. Tot i aixo m'estic fotent unes imitacions de
mantecados tipo Estepenya, que me'ls regala ma mare enlloc dels
artesans i els hi tiro per la cara. Pero a alta mar les papil.les
gustatives s'adapten al que fagi falta. El pitjor potser encara ha
d'arribar, que deia un optimista anomenat Murphy, pero nosaltres ja
hem passat el primer examen amb nota.
-------
12 12 2007
8 IS THE MAGIC NUMBER
Ceilan es el passat. Al rebassar Dondra Head la Badia de Bengala ens
estava esperant amb 5 nusos de corrent en contra pa'que tu gozes.
Despres d'haver-nos empassat tot el que baixava de la costa oriental
de l'India la cosa ha tornat a la normalitat i ja caminem 9 nusos i
escaig. Hem d'arribar abans del dia 29 a Taiwan per collons i perque
ho diu el contracte. Si despres d'aprendre tot el que havia d'oblidar
en els anys a la facultat, encara se fer una simple regla de tres,
el calcul em dona que hem de fer una mitjana de 8 nusos per estar a
on, quan i amb qui. 8 es el numero xines de la sort, i
tambe es elmeu numero preferit, miri on miri nomes hi veig l'horitzo i raons per
creure. Al vaixell fem una porra, qui endevini l'ETA Kaohsiung
s'emportara la panera que consisteix en: cartro Marlboro, whisky
Ballantines i ampolla Gin Xoriguer. Primer es volia fer una aposta
a 50 euros per cap, pero la convocatoria tan sols va recolectar 3
ludopates que nos gusta el juego y el vino y tenemos alma de
marinero. En vista de l'exit es va anul.lar. Suposo que a Taiwan ja
hi haura casinos per treure'ns el mono.
Ahir els telefons mobils van tornar a treballar, jo vaig trucar a
l'armador per quedar be i a la familia tambe per quedar be. El primer
ens va donar anims, pero aqui no se a quan es cotitzen. I a la
parentela li vaig preguntar per com anava la meva Penya, i la meva
filla, en aquest ordre. La Penya es lider i no creix l'herba per alla
on passa, i la meva filla progressa adequadament. Les altres noticies
les vam rebre per la premsa de Sri Lanka que ens van portar els
nostres provisionistes, la seccio d'esports era un monografic sobre
l'apassionant mon del cricket, relatant mitics partits d'aquells que
duren 7 dies i que queden 671 a 11.
Ara el Naumon sembla un equilibrista movent-se i balancejant-se sobre
el paral.lel 5 graus 12 minuts nord i esgarrapant milles en busca de
l'albada (traduccio per no iniciats: com que estem fent el 090 de
rumb no variem la latitud pero si la longitud en direccio est).
-------
PROVA SUPERADA
Vini, vidi, vinci. Quan ja estavem a una hora del waypoint de
recalada a Colombo, m'ha arribat un telex proverbial made in china
amb l'ordre de fondejar. Tambe em deia que no avises a Port Control
perque si no hauriem de pagar tarifa de fondeig, pero jo ja ho havia
fet, o sigui que per no espavilar els deixebles de Chan Kai Chek
s'hauran de gratar la butxaca. He passat moments d indecisio perque
el pla B del telex era una mica surrealista, hem donava una posicio
de fondeig a 15 milles de la costa i em deia que contactes
directament via VHF amb la gabarra de combustible. Pero i l'aigua
dolsa? i l'aigua per beure? i la farina? i la fruita?...que en aquest
barco es passa tremenda necesidad, companys, y no solo de gasoil vive
el hombre. Al final quan ja estava cansat de propagar megahertzis a l
espai, sense rebre ni un miserable hertzi a canvi, una veu que
parlava en la varietat dialectal srilankesa de l'angles m'ha comensat
a ensenyar la llum al final del tunel. Resulta que la barcasa de
bunker eren els Reis Mags del Extrem Orient, i ens portarien tot el
que haviem demanat excepte el Canal Satelite Digital. A les 15.30 LT
s'han abarloat al nostre costat d'estribord i han comensat a
trassegar la mercaderia, l'unic que ens separaven eren les defenses
yokohama seves, i haviem d'esperar que l'onatge ens acostes per fer
l'intercanvi. La carrega ha sigut rapida i eficient, excepte un petit
derrame operacional d'aigua dolsa que ha inundat parcialment el
servo. El que no ha estat tan eficient he sigut jo al pagar els 900$
que em demanaven per la provisio, els he dit que ja ho pagaria el
nostre agent i suposo que m'han vist cara de bona persona perque no
han tornat a insistir, penso utilitzar el mateix truc la proxima
vegada que vagi al Corte Ingles. Despres de firmar i sellar 387
papers me n'ha arribat un que no era com els altres, estava escrit a
ma i deia "Dear sir, welcome to Sri Lanka. Thanks for your patience
on waiting for our arrival to supply bunker, water & provision.
Kindly do us the favour of giving our crew these items as a gesture
of goodwill & your generosity is highly aprreciated: some spanish
wine for 12 crew members, coca cola cans, cigarrettes. Many thanks
and best regards" M'han robat el cor, em demanaven l'aginaldo, i ple
de joia i imbuit per l'Esperit de Nadal els he donat un cartro de
Marlboro, unes toniques Schweppes i uns tintorros Litoral que no
lliguen ni per fer Kalimotxo. Quina gent mes senzilla, agradable i
professional, res a veure amb els saquejadors de Suez. A les 6 de la
tarda els hi hem donat molts records per la familia i dit adeu, em
llevat ancora et voila la proa. M'he desfet del traje de heladero, de
la gorra i dels galons, i m'he tornat a posar l'uniforme oficial
durant les navegacions: tanga leopardo i xanclurris. Ara ja no hi ha
excuses estem a les mans d'un motor MAK de 1964 i del Deu Neptu, per
arribar a temps i somrient.
------
10 12 2007 STRONG>COLOMBO ENS ESPERA Pero encara no sabem si ens espera per fer nos un complet (gasoil, aigua dolsa i provisions) bueno, rapido y barato, o be amb el xulo amagat a la cantonada per fotre ns la cartera i el temps que es or. M imagino que hi ha vida mes enlla del mar, pero la realitat es que fa 3 dies que no rebo noticies de terra ferma, i les ultimes eren mes aviat un llistat de problemes. Ara estic disfrutant de les meves ultimes hores d ignorancia i somiant en un mon millor. De moment tot el que se es que en principi la poderosa armada srilankesa no ens deixara entrar a Colombo si no han rebut uns papers, i tambe se d altres coses que intento oblidar, per exemple el que diu el Derroter, que…
… dispararan a qualsevol vaixell que s acosti al port sense autoritzacio…
Aqui tambe tenen problemes de terrorisme amb els Tigres de Tamil i no tinc masses ganes que l exercit ens utilitzi com a banc de proves.Ahir vam passar les Maldives (que tambe son Argentives, com Deu o com Maradona que no son lo mismo pero es igual) pel Nine Degree Channel. Suposo que el nom li devia posar un conquistador catala en homenatge al disc 9 de Lluis Llach. Avui al mati al passar el Cap Comorin, la punta de l India, ja hem vist els primers indigenes. Un cayuco que estava pescant a 40 milles de la costa i ens ha intentat vendre peix, deu ser mes inconsciencia que valentia pero ole. Les corrents son d intensitat i direccio variable, hem passat dels 13 nusos al mati als 7 a la tarda. Anem cami al desconegut, estem fent la historia al reves, hem vist als indis abans de descobrir Colombo. Vivim en un bucle. Potser es una senyal inequivoca que el mon s acaba (pero s acaba be).
----
09 12 2007 STRONG>ELS PUTOS PAPERS I ALTRES COMPANYS DE PROFESSIO A vegades llegeixo noticies de que families de domingueros han sortit a passejar amb el iot, els ha fallat el motor i s han quedat tropecientos dies a la deriva sense aigua ni menjar. Quan els han salvat han dit que pel seu costat han passat varis mercants pero que aquests tot i veure ls, han desobeit a la mes sagrada de les lleis del mar i no han acudit a salvar los. Jo us explicare la pel.licula com s ha de veure, en versio original. El pecat original es el burocratisme, que s esta cebant i de quina manera en la que un dia va ser una feina de romantics i buscadors de la llibertat en majuscules. Ho han aconseguit, a la guardia de pont ja no hi ha temps per observar dofins jugant amb el bulb, ni balenes rebufant, ni per fixar la vista en la posta de sol per si veiem el raig verd d una punyatera vegada, s ha acabat observar constel.lacions i aprofitar el crepuscle per prendre altures d estrelles, i last but not less als naufrags i als man over board, que els donguin pel cul. Ara amb una ullada al radar ja n hi ha prou, els GPS et donen posicions exactes i el pilot automatic et corretgeix el rumb. I com que la tecnica t ha tret feina, els burocrates la nova classe emergent te n han de posar mes no sigui que l inmensitat del mar t abstregui i comencis a pensar per tu mateix.
...Ells ja pensen per tu: has d enviar informes, fotocopiar i omplir registres de seguretat perdent el temps que necesitaries per acomplir realment amb el que diu el registre, portar al dia certificats i certificacions que certifiquen que certifiques...,
i al final no t oblidis de signar les Hores de Treball fora d horari laboral. I sobretot firma perque un home sense firma no es home ni es res, en canvi una firma sense home no deixa de ser una firma. Si li has agafat el truquillo a l assumpte i encara te n surts prou be, espera que ve el II Frente: els tecnics. La seguretat es el Mesies i esta entre nosaltres. No pots sortir de la bocana del port si no portes senyals pirotecniques, comunicacio radio duplicada, VHF normals i d emergencia i amb trucada selectiva, balses pel doble de la tripulacio revisades cada any, aparells llansacaps que caduquen sense que mai ningu els utilitzi, un botiquin reglamentari que no hi ha condons ni frenadol i que l unic que crea son mes maldecaps, respondedors de radar, radiobalizes provades i txequejades amb tests setmanals i mensuals,...Avui ens hem passat el dia intentant eliminar l alarma de l Inmarsat, fa 1 mes que l hem instal.lat i ja ha fallat, i al lumbreres que el va inventar per seguir la normativa va haver d inventar un dispositiu que si detecta una error acciona una alarma i aquesta no es pot parar si no subsanes l error. Com que l error no es pot esmenar perque l aparell esta xungo, s ha hagut de fer un treball d orfebreria electronica i desconectar el xiulet dels collons. Ara soc una mica mes felis. Paro aqui perque conserveu encara un bri d esperansa si un dia naufragueu. I si l ajuda no arriba, la vostra mort no haura sigut en va, la revolucio s acosta.
------
08 12 2007
...LA SOLEDAT DEL MANDO...
Un dia d aquests ho deixo, no se si tinc altres lectors a part d en
Paco el Chief Engineer i en Miqui l AB seaman, i potser no paga la
pena l esfors. Be, segur que no paga la pena, perque el que estic
fent escrivint es hores extres no remunerades. Si m he fet un home de
be i he assumit la responsabilitat de portar la nau a bon port
respectant la vida humana i el medi ambient i patatim i patatam, ha
sigut perque em paguen. Realment la meva veritable vocacio es fer el
gos. Aleshores perque ser l esclau d un missatge propagat en ones
hertzianes, perque no viure el present i deixar d analitzar el
passat, perque passar mitja hora al dia extraient conclusions a cops
de piqueta quan la vida no es una conclusio sino un pastis d
aniversari. Potser li delegare la responsabilitat a en Miqui, un jove
que fara els 60 anys entre pirates passant l Estret de Malacca. I
perque en Miqui i no un altre tripulant: perque de totes maneres ja
porta un diari personal, perque com que llegeix el que escric quedo
be amb ell dient el que dic, i perque es de Badalona de tota la vida
i aixo no es compra amb diners.
I a una altra cosa papallona: les Maldives estan aprop i aixo es nota
amb la quantitat de pesquers que pululen a babor i estribor.Tenim
tota la fe posada en arribar a Colombo el dia 11 al mati, carregar
combustible aigua i provisions, sortir pitant, que el Naumon es
comporti com la Old Lady que es, que els pirates siguin ciutadans
honrats, que els Monsons fagin vaga de zel i que les Autoritats hagin
fet un polvet la nit abans. Navegational Warning a la Metarea VIII:
bona mar, molta xafogor, velocitats maximes (10,3 ara, uau, quasi com
si anessim amb bicicleta), nomes hi falten les noies amb biquini i
nomes hi sobrarien els biquinis.
-------
07122007 PERSONES HUMANES Si us penseu que la vida de barco es el mes semblant que hi ha a una comunitat cristiana de base, esteu ben equivocats. Molts cops les relacions laborals son com les que teniu amb els vostres companys oficinistes amb la diferencia que aqui vivim on treballem, com els paquis a la seva rerabotiga, i que els caps de setmana son una conjuncio de paraules sense sentit que debia inventar un esquimal. No pots ni sortir de l edifici per fer el cigarret, ni molt menys anar a esmorzar al bar de la cantonada com un treballador no interi de La Caixa. O sigui que son masses hores i masses maneres de ser, son problemes que un ha portat de casa i d altres que s han arrossegat tota la vida pero que tenen el seu peculiar despertar entre la cruesa de la vida sense colorants ni conservants. En un vaixell un no pot venir a solucionar els seus conflictes, a menys que sapiga que el conflicte esta dins d un mateix. Es mes recomanable tancar se en el Montestir budista del Garraf o amb els cartoixos de Badalona. En el Naumon s han vist i sentit molts coses, pero la roba bruta es renta a casa. En aquest viatge ja han comensat a apareixer les primeres diferencies, que si un s ha menjat una capsa de galetes, que si l altre no renta les tovalloles. Petiteses,
...petiteses per les que en temps de guerra s ha fusilat a mes d un camarada...
Pero per aixo esta la oficialitat, per calmar les aigues, ja que no podem calmar les de l Indic. Jo surto amb ventatge, si em critiquen no ho fan a la cara, i m agrada viure en l ignorancia. En quan a la proa, anem follats i aixo que estem en abstinencia. Humetat, calor, aiguats aillats, orio, canis major, monzons entaulats, mar rizada a marejadilla, forsa 3, peixos voladors i humanoides fent volar l imaginacio.
-----
06 12 2007 STRONG>SHIP OF FOOLS
Hi va haver hi un temps, en un port d un pais, en que el Naumon es va
pre jubilar. Despres de 40 anys i un dia guanyant se les garrofes i els temporals en el Mar del Nord, va optar per una placida jubilacio al Moll de Llevant, Barcelona, Paisos Catalans. Les males llengues
deien que treballava per l esquerra, que havia de fer una gira per
sud america i asia. Pero si es deien tantes coses, es perque no se n
feien gaires, i els 2 tripulants que hi vem quedar no arribavem ni a
marinos d aigua dolsa, mes aviat erem funcionaris a mitja jornada. L
atrac que li van trobar era acord a la seva condicio, no ens podiem
queixar.La fauna i flora que corria per alla era un espectacle
flotant. Estavem al costat del barco dels bojos, l Azar, amb un
capita- follet i una tripu hippyadicta, un autentic experiment
anarcopirata. El Naumon semblava una Germaneta de la Caritat al seu
costat. Ara sobreviuen a Grecia. A la proa hi teniem el Samy, un
vaixell abandonat, infestat de rates i amb un unic tripulant, en
Kumar un indi que es va acabar fent seva la nuit barcelonina. Tambe
hi vivia un pintor en el seu veler i un jubilat aleman amb gos,
parabolica i poques ganes de navegar.
Despres van venir les festes, i el Naumon va preferir renunciar a un
altre anys sabatic abans de continuar aguantant borratxos,
desaprensius i gent de mal viure.
... Com que l armador esta boig, li va
fer cas i va sortir a passejar...
Ara ha fet nous amics, fins i tot l
Indic, que al principi semblava indomable, ja s ha sincronitzat amb
ell i li permet velocitats punta de 9,5 nusos. Que per la seva edat,
no esta gens malament.
-----
>05 12 2007STRONG>HOMENATGE A LA RENTADORA
Ha mort en acte de servei. Un minut de silenci per ella. De fet jo
crec que s ha suicidat. Sabia que patim restriccions d aigua, que era
un luxe per nosaltres, que feia mes aviat nosa. Vingue de Noruega amb
el vaixell i s havia guanyat la confiansa dels inquilins del Naumon,
quan el Naumon era una especie de comuna per desamparats. Ara les
condicions objectives i subjectives han canviat. El Naumon ja no es
una llar sino una trinxera. L alarma vermella en el consum d aigua es
va posar quan encara avistavem l skyline de Barcelona, i l opcio zero
aigua potser esta al doblar el proxim cap. Els maquinistes ja han
inventat uns tancs alternatius a coberta per poder descarregar els
waters amb aigua de mar.
...De moment encara ens queden tres
alternatives: rentar a ma, simplement no rentar o fer ho a la coreana
(lligant la roba, tirar la per la popa i deixar que l aiguada de l
helix la centrifugui)...
Jo de moment no rento i sobrevisc. No es la
primera decisio drastica que he hagut de prendre amb el tema higiene
personal: m estic dutxant amb aigua salada utilitzant la dolsa nomes
per dessalar me, em vaig descuidar el desodorant pero no el after
shave i com que l ordre dels factors no altera el producte i a mes no
m afeitava he estat utilitzant l after shave com a desodorant. Ara
que m he tornat a afeitar es quan apareix la disjuntiva: torno a
utilitzar l after shave pel que nostro senyor el va crear, o dono
definitivament el meu cos a la ciencia i a la industria de la
cosmetica. Dema incinerarem la rentadora, era la seva voluntat. I al
arribar a port en demanerm una Made in Taiwan, una maquina sense
sentiments que quan defalleixi en algun temporal no li hagi de
dedicar una oda com la que heu llegit.
----
04 12 2007 LOS BARBUDOS
'Oh God be good to me, Thy sea is so wide and my ship is so small'
(pescador Breto)
Hem deixat endarrera Sucutra madre, i ens hem confiat a Deu i als
nostres 930 cavalls de potencia per fer la primera travessia
transoceanica del Naumon ever. L indic ens estima a la seva manera,
com aquelles tietes que no poden controlar la forsa amb que abrassen
als seus nebodets, insisteix en gronxar nos per l amura quan nomes li
demanem paraules d amor.
Practicament tota la tripu esta fent vaga de gillettes. Ja portem
barbes de 20 dies, barbes que piquen, que s embruten, que trasvassen
mes aigua que l Ebre,...Ja he posat un ultimatum, dema ens farem la
foto oficial i despres em treure aquest pes de sobre. El mes curios
es que tots critiquem la incomoditat que suposa ser un barbut, pero
ningu es decideix a rasurar el problema primer. Suposo que associem l
estetica de la barba a l aventura i a l iconografia del marino. Pero
en el fons i en la superficie: les barbes, els tatuatges i les
arracades nomes son concessions a la galeria. No som mes que mamifers
disfressats d amfibis, obrers de la mar, mercenaris lluitant en una
guerra que no es la nostra. L experiencia de navegar es personal i
intransferible. No es tracta de posar nos en el motllo que ha creat
per nosaltres la literatura, sino de passar una part de la nostra
vida en un microhabitat diferent, intentar disfrutar ho i cobrar a
fi de mes. En conclusio i per no allargar me, que dema me la tallo,
que la tinc molt llarga
----
03 12 2007 LES NOVES TECNOLOGIES I LA MARE QUE LES VA PARIR
A l escala de 48 milles no surt cap altre vaixell, ens han deixat
sols, sembla que som els unics inconscients que ens atrevim a passar
per aquestes latituds, a 50 milles de Somalia. De fet si que som
conscients, conscients de que si no arrisquem no arribem. Dema
costejarem Socotra, illa yemenita al nord est de Somalia. I si no hi
tenim cobertura en el movil la incloure en el meu particular llistat
de possibles destins per passar hi la jubilacio. El primer cop que hi
vaig passar al capita el van obligar a donar la volta a l illa per
dirigir se a les Seychelles, i no es podia fer el longuis perque des
de Madrid li tenien controlada la posicio en tot moment. Ni
llibertat, ni llibertinatge, la tecnologia ens ha fet uns esclaus i
arribara el dia en que ens demanaran passar oposicions per fer se a
la mar. Temps era temps, et podia sorprendre un temporal, un ciclo o
un tsunami, ara els perills son mes intangibles pero igual d
inesperats: si no conecta el satelit, l AIS no transmet o l antena d
ona mitja no rep be la senyal estas igual de fotut perque a alta mar
no hi ha tecnics ni garanties. Avui se m ha espatllat de manera
irreversible l ordinador (no el puc ni obrir), hem estat mitja hora
intentant apagar una alarma absurda de l impresora de l Inmarsat, i
en aquests precisos moments a la meva esquerra el display del radar
es va aprimant fins a convertir se en una linia. Estic a un pas de
convertir en Michel Douglas a Un Dia de Furia en el meu model a
seguir. Un s embarca buscant la pau espiritual i allunyant se del
mundanal ruido, i es troba amb aquests fregats. Si al final encara li
trobare algun sentit al teatre furero, ara per ara nomes tinc ganes d
agafar la destral de l estacio contra incendis i destrossar els
equips radio del vaixell, inclos el mini Inmarsat C amb el que us
estic escrivint (be, potser aquest l indultare, perque te MS DOS com
a sistema operatiu, i a mes a mes li estic agafant carinyo)
----
02 12 2007
ELS GOLFOS DADEN
Ja teniu el Naumon trassant una bisectriu entre el Yemen i Somalia.
En aquesta pel.licula els yemenites son els bons, encara que hagin
pelat un grup de valents excursionistes vasco catalans l estiu
passat. Fa 9 anys, Aden va ser el meu bateig en el apassionant mon
dels ports de mala mort. Aqui vaig venir amb un frigorific a carregar
sal, i em vaig submergir en la realitat de la ciutat sol i sense
Lonely Planet, vaig prendre qat (la pseudodroga nacional), em vaig
comprar el vestit del diumenge amb daga i tot, i vaig fer amistats
efimeres a qui sempre se m oblida trucar per felicitar los per les
festes de Nadal. Els dolentissims de la peli son els somalis que tot
i que son capassos de carregar se helicopters enviats per Mr
Marshall, no han pogut amb el Naumon (no parlare massa alt). De
moment ni pirates ni osties, si la cosa segueix aixi encara haurem de
tirar l arsenal al primer pescador que s acosti a mitja milla, si es
que al final sempre paguen justos per pecadors. De moment ja hi ha
hagut una victima del cable de tensio instal.lat a la regala de popa,
el 2on de maquines, justament el mateix que una hora abans l havia
col.locat, cada uno da lo que recibe y luego recibe lo que da (
segons la Llei de Drexler).
Per ultim, i pesi a qui pesi, el meu homenatge al 51 aniversari del
naufragi del iot Granma a les costes orientals de Cuba. Eren temps en
que la nautica d esbarjo no nomes servia per portar princeps i
princeses, i per fabricar portes d Holes i Lectures. En un mon on
encara estava tot per inventar, 82 expedicionaris amb 164 collons
inclosos els del Che Raul Fidel i Camilo van poder portar a mal port
una embarcacio de 22 metres que feia aigues per tot arreu, per
despres pujar a les muntanyes com qui fa un triatlo, i d aqui un
llarg etcetera fins al que tots sabeu.
----
0212 2007
LA DEL PIRATA COJO
Nomes sortir del Mar Roig i ja hem comensat a correr. Suposo que el
Naumon ha olorat els primers pirates i vol passar el trangol el mes
aviat millor. En aquesta travessia passarem tots els mars infestats
de neocorsaris, semblem alpinistes intentant coronar els 14 8mils d
una tirada. La tripu ja esta preparada pel que pugui venir. I si
passa, no passaran, morirem matant. El vaixell esta preparat amb
mesures ortodoxes i heterodoxes.
Les reglamentaries son: Els equips radio per comunicar nos, dotats d
alarma distress. L AIS per saber l informacio de tots els vaixells
que ens envolten. I el SSAS un boto secret que al activar l ho, al
Ministeri de l Interior de Madrid saben ipsofacto que el nostre petit
Naumon ha sigut victima del terrorisme internacional, aixi ells
podrien activar el protocol que com d habitude consisteix en obrir
dues vies d investigacio (una per ETA i l altre per Al Qaeda), i
acaba enviant els GEOS amb en Sarkozy.
Les mesures de creacio propia consisteixen en: tenir preparades les
mangueres contraincendis per llansar aigua a pressio, utilitzar els
cohets amb paracaigudes i les bengales de salvament de la manera que
els utilitzaven els tiffosi italians pre Heysel, rodejar la rodona de
popa del vaixell amb un cable electrificat rollo mur de la vergonya,
reciclar les bombilles i la gasolina del bot de rescat per fabricar
bombilles molotov, companys no ho proveu a casa, ja ho deia en
Corcuera: els experiments amb gasosa. Prefereixo no preguntar on la
tripu a apres a fer aquests invents i per si de cas no els he demanat
antecedents penals.
O sigui que aqui ens teniu, guapos i fajaos pa'que te crean porque si
no pierdes la pelea. I no podem perdre ni empatar.
----
30 11 2007
BAB EL MANDEB
Potser amb aquest nom el subconscient se us dispara i us venen
al cap els contes de les 1001 nits or something like this, pero
la crua realitat es que haig d escriure aquest correu de peu i
fent equilibris per guanyar la partida al cabeceo, el balanceo i
la mare que els va parir. Estem desesperats per acabar de passar l
Estret de Bab el Mandeb, encara que a l altre costat de l embut, quan
haguem superat la prova ens esperin els pirates, aixo es una gimcama
versio hardcore. La questio es canviar de tercio encara que al final
nomes ens concedeixin la vuelta al ruedo. De moment ens hem quedat
clavats, a velocitats punta de 5 nusos. La mar de fons ha pujat de
manera inversament proporcional a la seva fondaria, i la nostra proa
sembla un gavinet de treure espines intentant tallar un entrecot.
Anem lents tramps like us baby we were born to run, o no arribem.
Pregueu per nosaltres pecadors de la pradera. Si voleu enviar nos el
vostre suport com el qui envia una carta a un pres o a un exiliat,
podeu llansar al mar un missatge en una ampolla, pero si a mes a mes
voleu que ens arribi ha de ser via telex 583 (sat indic) 422423122
----
29 11 2007
NAVEGAR ES LA VIDA I LA VIDA ES PURO TEATRO
No acabem de sortir d aquest forat on ens vem ficar baixant per Suez.
La tripu comensa a estar desesperada, ja son masses dies d haver de
dormir a coberta a causa de la calor. I en la nostra precipitada
operacio sortida ens vem descuidar els ventiladors, article que s ha
revelat de primera necessitat. El Naumon es un vaixell de
construccio noruega, preparat per aguantar el fred del Mar del Nord o
del Baltic, pero aqui sembla un guiri a la Costa del Sol sense
protector solar. Nosaltres cada vegada estem convensuts que la idea
del viatge no es anar a fer un bolo a Taiwan, sino que fem durant la
travessia una especie de performance postmoderna. Que el nostre
Estimat Lider (l armador Padrissa) ens esta utilitzant de conillets d
indies per doctorar se en teatre del absurd. Altrament no es pot
explicar les proves que hem de passar singladura a singladura:una
setmana per arrantxar el vaixell per sortir, els certificats arribats
a ultima hora, tripulants que el dia abans no sabien si podrien
embarcar, presses per arribar a les 0300LT a Suez, mes inspeccions
per deixar nos passar Suez, restriccions d aigua i paper WC,
pirates que ja ens estan esperant amb les AK47, no sabem si portem el
gasoil just per arribar o l injust, corrent en contra, Monzons en
contra, autoritats en contra,... De fet un vaixell es al mon d avui
el que mes s assembla a Gran Hermano, nomes li falta la Merceditas.
De moment, pero, aguantem estoicament, i encara no hi han hagut
nominacions, ni quien me pone la pierna encima, ni tripulants que
vulguin abandonar la nau amb el bot de rescat. Resistim. Pero jo
preferiria atrinxerar me d una altra manera i si me dijeran pide un
deseo (Silvio, dixit) preferiria la companyia d una dona, encara que
em comformaria amb un parell de liposuccions a la setmana.
----
28 11 2007
EL QUART PODER.
Un fantasma recorre el Mar Roig i el seu nom es Naumon, que fonent se
amb el mar que l abrasa esta passant del taronja al vermell, estem
calents, calents. Els maquinistes han baixat les revolucions del
motor, perque se ns disparaven les temperatures. Estem sols i si a
terra a comensat la tercera guerra mundial, nosaltres no ens en hem
adonat, tenim altres preocupacions mes importants. La TV va caure
(literalment) a la primera singladura, abans d arribar a Menorca. Les
coses passen perque han de passar, el desti volia que abandonessim la
vida mundana i ens dediquessim a altres quehaceres. De fet si la
tele no hagues mort nomes podria rebre canals eritreus, sudanesos i
saudis, i nosaltres som gent inquieta culturalment pero no tant. Jo
encara estic llegint El Pais del dia 17 (departure day), quan el mon
es va aturar, pero ja he passat a la ultima fase d inmersio en el
diari: fins i tot llegeixo els articles d en Rafael Argullol. Ara ja
nomes ens queda per llegir la premsa seria, la que tracta els temes a
fons i en profunditat: Le Monde Diplomatique i la col.leccio de
Jueves on board. A Port Said vam poder parlar per telefon i ens van
fer un recull de les noticies mes importants que havien passat durant
la setmana: el Barsa va guanyar 3 a 0, el Madrid va empatar contra el
Murcia, i el que es mes important la Penya va donar una lliso de bon
basquet i savoir faire guanyant als nou riscs de l Akasvayu. Pero
potser no som nosaltres els que estem desconnectats del mon real,
potser vosaltres, terricoles, viviu en un mon fictici, i la realitat
es diu: Naumon, Mar Roig, corrents, estrelles, suor, pirates,
coberta. Ja tinc guio per Matrix 4. Que ningu us enganyi, una mentida
repetida es converteix en una veritat, i que jo sapiga veritats
eternes nomes les diuen en Silvio, en Sabina i l Andres a les
guardies de pont.
----
27/11/2007
NAUMON I REVOLUCIO
Ens trobem al vell mig del Mar Roig, que no es roig com ja tampoc ho
es la Plasa Roja. Tot i que la revolucio esta en crisis una aventura
com aquesta nomes es pot fer amb esperit revolucionari. A mi
personalment em van trucar per proposar me l embarc, quan estava
rellegint Notas de Viaje d Ernesto Guevara de la Serna i simplement
vaig preferir acceptar que matar el nen que porto dins. Encara que l
armador s hagi venut al capital, la tripu creu en la causa sense
diversionisme ideologic. Si varem sortir, arribarem, si arribem farem
el show i si fem el show tornarem a casa amb la primavera. De moment
nosaltres no hem assaltat el Palau d Hivern sino que directament hem
ajusticiat l hivern, i de quina manera, 40 graus a la sombra. I hem
implantat la dictadura del proletariat, amb la salvetat que aqui el
proletari soc jo, el capita. Per sort hem evitat entrar a Jeddha, on
ens eperaven per atossigar nos amb papers sobre vacunes, control de l
alcohol a bord,...altres paisos necessiten dels nostres modestos
esforsos. Despres de passar una zona perillosa on hem hagut de
torejar els Illots de El Akhaweip (The Brothers, pels amics) sense
carta de navegacio, a ojimetro, ara anem d empopada a 10 nusos fins a
la victoria final. Navegant aixi sents el regust del que era abans l
aventura maritima, pero avui Schakelton ja no es possible. Hem
despedeixo amb un Cohiba entre els llavis, i un crit valent:
socialismo o muerte (valga la redundancia), patria o muerte,
venceremos
----
26/11/2007 MARLBORO CANAL.
Finalment ahir vam passar Suez, i ens en vem sortir prou be, els
D´anys colaterals s han limitat a: 100 euros i 40 cartrons de Marlboro
en donacions als germans egipcis, uns calsotets, varies camisetes del
Naumon, unes quantes soft drinks, un litre d oli d oliva i unes
llaunes d anxova. Ens van fer perdre un dia per ajuntar nos al
convoi, ja que haviem de passar una inspeccio al ser un vaixell de
mes de 25 anys. L entrada al port va ser triomfal, amb un practic que
a hores perdudes podria fer d extra a una pelicula yanki sobre
terrorisme arab. I no nomes semblava dolent, sino que a mes a mes ho
era. No va parar de cridar i estava mes preocupat per negociar la
quantitat amb que l haviem de sobornar que per portar el vaixell a
bon port. Nomes fondejar, ens varem veure rodejats per una dotzena de
bots que van assaltar literalment el vaixell. Ens les vem veure
negres per fer los fora, i aixo nomes era l inici del que ens
esperava: uns oficials de proteccio que van venir amb un aparell
per comprovar que no portavem elements radioactius, un inspector
que ens va donar el permis per passar tot dient que segur que
aquest era l ultim viatge que feia el vaixell, un practic que es
va oferir a quedar se al vaixell mes temps del que li corresponia
si li donavem 50 euros i li proporcionavem una sessio continua de
pel.licules pornografiques, els tripulants del bot d amarradors
que haviem de portar a bord durant la travessia que estaven molt
disgustats quan es van adonar que en aquest vaixell no hi havia
negoci quan van armar pels passadissos les seves mantes amb
papiros mocadors cendrers... obtenint ingressos escassos,
maniobres amb 3 tripulants tirant d estatxa i 7 aborigens dient
present for me. Crec que si sumem les hores de descans dels nou
tripulants, vem arribar a les 8 hores reglamentaries que qualsevol
persona hauria de descansar. I quan estavem nerviosos d estar
nerviosos al rebassar Suez ens en vam adonar que era Terra Promesa i
que amb ella arriba la pau espiritual i el descans dels guerrers. Si
tot va be hi passarem de nou, per tornar a home sweet home, pero
puedo prometer y prometo que sera invertint nomes 25 cartrons de
Marlboro.
|
