|
El tambor encantat
marca el ritme frenètic
mentre els mil·lenis
s’enfonsen en l’oblit.
Un timbaler salvatge
dirigeix el concert d’espectres
per a la festa d’un déu.
Fins que el captaire
s’escola a l’interior del palau
i reconeix el misteriós
só del tambor:
l’impacte del mar
contra les roques,
el cruixir del vent
entre les branques,
el batec del cor impacient,
la foscor i la llum
d’un parpelleig. |
