| Tetralogia Amfíbia. El joc etern
| poema 1. Principi
| poema 2. Crit
| poema 3. La ruta immortal
| poema 4. Gegants
| poema 5. Duel
| poema 6. Desig
| poema 7. Càntic de llum
| poema 8. Funàmbul
| poema 9. Ballarí
| poema 10. Captaire
| poema 11. Els daus circulars
| poema 12. Travessia de la carn
| poema 13. La copa
| poema 14. L'escultor del mar
| poema 15. Padre tiempo
| poema 16. La sirena y la muerte
| poema 17. Madre esperanza
| poema 18. El viejo prisionero
| poema 19. Infierno
| poema 20. Paraíso
| poema 21. Esencia
| poema 22. El caminante

------------------ >

Els sentinelles de l’enigma

jugaren i apostaren

amb els seus daus circulars,

aquells tatuats d’infinit,

durant el temps sense temps,

fins que en el gran instant

xocaren entre si

les boles daurades

i aparegué la xifra de la vida.

Llavors els vigies del misteri,

enamorats de la troballa,

llauraren el número impossible

al cau del silenci

sense esperar res

i sense renunciar a res.

Fins que brollà

una arrel tendra

i després la primera tija

i per fi l’arbust

d’on penjaven els destins,

i l’arbre que lligava

totes les formes,

el fruit d’un repte boig,

alimentà la bellesa del món.{tmpBbegin}