|
Invoco la nit:
escolto passes al cel,
creuo ponts de pluja,
bec el licor fort del crepuscle,
llenço la xarxa al mar dels presagis,
toco la campana de la curació,
deslligo els cecs vents del desig,
entono un càntic de llum,
dormo a l’escalfor del ventre estimat,
llenço un huracà a la seva boca,
tibo la corda sobre l’abisme,
acarono l’aura morada,
volo amb l’últim rossinyol,
ploro el plor del solitari:
remoc el silenci buscant un bes. | 