|
Corre, corre
per les travessies invisibles
que recorren el territori
d’un secret,
creua el pont
que comunica el no - res
amb el país de l’ànima,
deixa’t arrossegar
pel vertigen del cos,
convidat al violent festí
de les cèl·lules insaciables
que alegrement
devoren firmaments.
Corre, corre
per la teva pròpia sang,
ajudat per les teves artèries
com escales que condueixen
a la teva més íntima entranya,
travessa’t el pit
a la cerca dels batecs,
fereix-te la carn
a la cacera de paraules.
Dedica-t’hi a fons:
esclau a la carrera,
si arribes a la meta
seràs rei. |
